Domador de puces a MallorcaLa nit era suau i càlida, l’estrany tardor mallorquí. En el “Espai Illes”, en ple “call” palmesà, ens vam reunir un grup selecte per assistir a la presentació de l’última novel·la de Francesc Valls-Calçada, “El domador de puces”. Em va tocar l’honor d’exercir de presentador i, segons els comentaris que vaig poder enxampar al final de l’acte, no ho vaig fer del tot malament. Hi ha qui diu que Francesc Valls i un servidor som ànimes bessones: ja m’agradaria -expliqué- ser capaç d’escriure una novel·la tan apassionant i suggerent com la suya.Domador de puces a Mallorca Volia transmetre al públic tota la màgia d’un relat capaç de traslladar el lector a escenaris tan suggerents com Egipte, l’Argentina opulenta i tumultuosa de la primera meitat del segle XX, la Rússia tsarista, el París bohemi o la Catalunya medieval. Vaig intentar explicar el gran encert de Francesc en ser capaç de barrejar èpoques i personatges en una història frenètica que gira entorn del suposat anell del rei Salomó. Era lògic que em entusiasmés parlant d’un llibre que em va agradar molt perquè conté -i així ho expuse- les dues grans passions de la meva vida: la identitat jueva i la literatura en català.
L’auditori semblava fet a la mida de l’acte. Al costat del conseller de Cultura -la presència, inesperada, va ser una grata sorpresa per a tots- hi havia el director de l’IEB, en Tòfol Vidal. I entre el públic, una nodrida representació de membres de la Comunitat Jueva. Valls es va sentir molt a gust, i així ho va expressar en la seva gairebé emocionada intervenció. Després dels parlaments oficials, va quedar surant en l’atmosfera de la sala la qüestió que jo havia formulat per tancar la meva intervenció: si “El domador de puces” és, com crec, una novel·la millor que “El codi Da Vinci”, per què no s’ha traduït a vint idiomes i distribuït per tot el món?
Era una bona pregunta, sobretot si pensem que va ser plantejada davant els responsables a Balears de la promoció i suport dels nostres llibres, els escrits en català. Era obvi que ningú podia improvisar una resposta concreta, però el tema va quedar “penjat” en l’ambient. Una cosa així com un compromís o una aposta de treball.
La pregunta: si “El domador de puces” és una novel·la millor que “El codi Da Vinci”, per què no s’ha traduït a vint idiomes i distribuït per tot el món?

MIQUEL SEGURA a El intruso del diario Ultima hora