miquel-segura-ultima-horaNo estic vivint una setmana molt propícia als transcendalismos. Per això en rebre el llibre del meu amic i col·lega Francesc Valls-Calçada em vaig submergir impacient en la seva lectura. Es tracta, ja puc afirmar-ho d’una excel·lent novel·la que, de comptar amb l’adequada promoció, podria convertir-se en un best seller. Potser hagi de rectificar-me a mi mateix: El domador de puces no és una novel·la intranscendent. Narra una història d’aventures al voltant d’un objecte mític: el segell del rei Salomó. En principi una història que compta amb els ingredients que el mercat exigeix per atorgar el tan desitjat èxit: intriga, una societat secreta d’obediència catòlica i uns exòtics escenaris. Amb tot no hi caben confusions: Valls-Calçada, profund coneixedor del món jueu, d’on ell procedeix, no cau en els errors històrics o teològics de Dan Brown, multimilionari escriptor gràcies a novel·les menys documentades que la que estic comentant. Paradoxes del món literari -més ben dit del seu màrqueting- i de la incapacitat de bons creadors, com Valls-Calçada, d’accedir a un món que els és permanentment vetat.
El Domador de puces és una novel·la que es llegeix d’una tirada, malgrat que la seva estructura no és lineal i a la diversitat dels seus personatges. La narració transcorre en cinc o sis tempos i es troba a escenaris tan dispars com la Barcelona de principis del XX, Buenos Aires, el Caire, Amsterdam, Sant Petersburg o la Catalunya de finals del segle XIV, sacsejada per les revoltes antijueves. Valls-Calçada, maneja amb rigor les dades històriques sense renunciar a la fantasia ni a somiar truites. Amb un català ric i àgil evoca personatges i situacions que captiven al lector. Però l’obra és alguna cosa més que literatura d’evasió. Els misteris de la Càbala, la saviesa rabínica i molt especialment, vint segles de persecució dels jueus per part dels adoradors d’un rabí de Galilea, discorren davant els ulls del lector, que no és capaç de tancar el llibre. El meu amic Francesc ha aconseguit una cosa que no creia possible: un novel·la d’aventures adequada a la moda actual que, però, no cau en les ximpleries beneites que avui dia omplen els prestatges de les nostres llibreries.

Miquel Segura a el diari Última Hora